La festa, de vegades, es concep com una pèrdua de temps, com unamanera de malbaratar l´existència. Probablement per aix., se laredueix a la mínima expressió i, fins i tot, està mal vist festejaramb freqüència. Igualment, cal una pedagogia de la festa i del joc,perquè cada vegada hi ha més professionals en el mercat laboral que no saben jugar ni festejar. Ens cal una pedagogia del diàleg i del´admiració, perquè hi ha greus dificultats per admirar el que ensenvolta.Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 1967) és doctor enFilosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per laFacultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat una quarantena dellibres, la majoria d’ells relacionats amb l’àmbit de la filosofia,l’ètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària i personal. Elseu darrer gran èxit ha estat L’art de saber escoltar (Pagèseditors, 2006), del qual se n’han venut més de 15.000 exemplars, i que ja ha estat traduït a l’alemany, l’italià, el francès i el castellà.
