«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria dela paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?». El projecte inicial de l'obra completa de Pla per a Edicions Destinocomprenia, en principi, dos volums de Notes disperses, si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n'havia sabut res fins ara. Peròel fet és que entre els papers pòstums de l'escriptor s'han conservatuna sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquestvolum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en elpròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntatliterària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix al'espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seuslectors, per fi han arribat». Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altresnotes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l'observador agutde les malalties del país, el comentarista que fa gala del'escepticisme més ben informat, el reportador precís d'anècdotesimpagables, el cronista del de la quotidianitat, l'escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...
