ROCA, ALICIA / ROCA ORTA, ALICIA
Em sembla sentir una remor llunyana i noto que se m´ericen els pèlsdels braços sota la jaqueta. Efectivament, algú s?acosta. L?estómac se m?encongeix quan m´imagino la bèstia que avança cap el meu arbre. Hadescobert que no soc a casa, ha abandonat la senyora grassa i el seumarit, i ha seguit el meu rastre fins aquí. És només una qüestió detemps. Compto els segons en silenci, les passes s?acosten més i més.Ha arribat al peu de l?arbre i ara està pujant l?escala. M?arronsotant com puc, em tapo el cap amb els braços, per intentar detenir elprimer atac. No puc fer res més. Només esperar.
