El seny, com un tret del nostre ethos, és la nostra forma aut.ctona de saviesa, entesa com una capacitat que mesura i rebutja tot all. queés extravagant i forassenyat. Les persones que tenen seny i que obrenassenyadament van molt buscades, especialment en un món com el nostreon fàcilment all. que brilla més és la bestiesa. Aparentment, el senyés una virtut discreta, perquè no brilla, per. quan manca, quan no hiés, es troba molt a faltar. No pertany a una classe determinada depersones i es podria definir com un valor, per. també com una virtut,fins i tot com una forma de vida.Francesc Torralba i Roselló(Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia per la Universitat deBarcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia deCatalunya. Ha publicat una quarantena de llibres, la majoria d’ellsrelacionats amb l’àmbit de la filosofia, l’ètica i la seva aplicaciópràctica en la vida diària i personal. El seu darrer gran èxit haestat L’art de saber escoltar (Pagès editors, 2006), del qualse n’han venut més de 15.000 exemplars, i que ja ha estat traduït al’alemany, l’italià, el francès i el castellà.
