En el convuls segle XX, marcat per la polarització extrema entre eltotalitarisme feixista i la democràcia liberal, Rafael Tasis sesituava inequívocament al costat de les democràcies europees iplantejava un catalanisme liberal i progressista. Un catalanismemodern, socialdem.crata, capaç de servir de revulsiu polític i depal·liatiu cívic als extremismes de dreta i d'esquerra. Una forçaextraordinària per a la democratització del país i una esperança per a un futur més just i més lliure. A parer de Tasis, el catalanismeoferia una via políticament moderada, centrista, i socialmentaglutinadora, que havia de permetre, sense terrabastalls, lareconstrucció nacional després de la desfeta. En els esplèndidsarticles publicats a les revistes de l'exili, molt crítics amb elfranquisme, Tasis hi presentava obertament arguments s.lids perquè, en un futur democràtic que es preveia imminent, el catalanisme políticdisposés de mitjans i raons per afirmar la personalitat irrenunciabledels catalans.
