Quan tenia quinze anys, el 1922, Rafael Tasis va començar a escriureel primer diari de la seva vida. Cada dia, festa i feina, escrivia una pàgina de la llibreta que hi va destinar. Molt unit a la família, hiregistra les celebracions festives, les visites als parents o lesanades al teatre i al cinema i, és clar, les inquietuds més íntimes.Alhora, des d´una mirada càndida, hi reflecteix el batec de Barcelona, situada en la cruïlla entre tradició i modernitat. Políticament, eljoveníssim Tasis s´hi mostra un catalanista abrandat, entusiasta delnacionalisme irlandès i partidari de la plena sobirania política deCatalunya. Lector voraç, hi fa gala d´una forta vocació literària i hi desplega múltiples projectes d´una ambició titànica, que apunten,incipientment, cap a la poesia, la narrativa i la crítica. Aquestprimer diari mostra, en definitiva, com es conforma el Tasisescriptor.
