El 1984, amb la publicació de El problema final (inclós a Les memóries de Sherlock Holmes, vol. II, col. «L'arcá», núm. 44), Sir ArthurConan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel·la histórica, a la manerade les del seu admirat Sir Walter Scott. Peró el problema -si és queva ser mai real- no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors,que no acceptaven d'ell la seva «altra» obra literária, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu deBaker Street. A part les raons de tipus sentimental -la seva mare erauna admiradora fervent de Holmes i Watson-, les raons económiques -els seus relats eran dels més ben pagats- el van menar, al cap de vuitanys, a escriure la novel·la El gos dels Baskerville (col. «L'arcá»,núm. 15), que es referia a un episodi anterior a la mort de l'heroi, i tres anys més tard a escriure la série de relats curts recollits ambel títol de El retorn de Sherlock Holmes, del qual avui presentem elssis primers.Al primer d'aquests relats. La casa buida, després d'explicar-nos queHolmes en realitat no va morir, Watson l'acompanyará, contra el malvat professor Moriarty. A L'armador de Norwood, a Els ballarins, a Elciclista solitari i a L'escola Priory, Mr. John Héctor MacFarlane, Mr. Milfon Cubitt -en una curiosa intriga en qué uns ballarins tenen ungran significat semiótic-, Miss Violet Smith i el Dr. ThorneycroftHuxtable acudeixen en busca d'ajuda , cosa no gens fácil si a més hiha per entremig l'inspector Lestrade. Finalment, Holmes ajudaráStanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del caÇador de foques ibalenes Peter Carey, conegut com a Peter, el Negre.
