El doctor Ragin, un home que «valora extremadament la intel?ligència i l?honestedat», però a qui «falta caràcter per construir una vidaintel?ligent i honesta al seu voltant, i la confiança de tenir-hi eldret», dirigeix un decadent hospital psiquiàtric en una obscuraprovíncia russa. Al pavelló núm. 6 d?aquesta institució hi haingressat en Grómov, un jove que crida l?atenció del metge. Un dia eldoctor Ragin comença a parlar amb en Grómov, que li causa una granimpressió. Les converses entre ells es tornaran un costum per a enRagin, que a poc a poc, influït per aquest lligam, canviarà fins alpunt que el «cercle viciós» de la bogeria se li acostarà molt més delque podia imaginar. Amb els canvis arribaran les preguntes, cada copmés radicals: si el pavelló és el lloc de la bogeria i la mort, el que hi ha a fora és el de la raó i la vida? No sembla ser així. Llavors,on són els límits entre un lloc i l?altre? On es pot viure, en elsentit més ple del terme, relacionar-se amb els altres, amb el món,deixar-se anar amb el profund flux de la vida? El pavelló núm. 6, amés de denunciar el sistema sanitari rus, les condicions de vida delsmalalts i la corrupció dels seus vigilants, és també una peculiar iaguda reflexió sobre el paper dels intel?lectuals i sobre la societaten general.
