El conte txekhoviá no s'assembla a cap altre. El seu protagonista solser un intel·lectual que se sent avorrit i incapaÇ de fer res de bo iútil, cosa que l'impulsa a filosofar sobre l'absurditat de viure. Elnarrador observa -des de la distáncia- els eprsonatges amb un lleusomriure irónic, tot amagant una simpatía i compassió profundes.L'estil és clar, precís i lluminós, ple d'observacions i detallssummament poétics. L'entonació general de Txékhov és una barreja benequilibrada d'objectivitat, ironia I tendresa infinita, tot plegatamamrat de tristesa gens sentimental.Peró El monjo negre és una mica diferent. El personatge enigmáticanunciat pel títol és una metáfora d'aquella il·lusió que fa viurel'ésser humá, encarnada en una visió sinistra que al final de lanarració destrueix el protagonista desencantat. La historia de Krovinno tracta d'un boig, sinó més aviat d'un il·lús, potser d'unvisionari.
