El compromís no és un valor de moda, tampoc no és una paraula a l’alça ni en els discursos polítics ni en els ètics. Unes dècades enrere, en canvi, era una paraula molt usada i sempre amb connotacionspositives. Comprometre’s és, en sentit estricte, contribuir, des delpropi talent personal, a una causa més gran que el propi jo, a ferrealitat un somni col·lectiu. Es aportar el petit gra de sorra al’obra comuna. En el cor de l’ètica del compromís, hi ha un missatged’esperança, no una quimera buida, ni una il·lusió sense base real.Viure és comprometre’s, per. no tot compromís val el mateix, ni mereix el mateix respecte.Francesc Torralba i Rosselló (Barcelona, 1967) ésdoctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor enteologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat unaquarantena de llibres, la majoria relacionats amb l’àmbit de lafilosofia, l’ètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària ipersonal. Els seus darrers grans èxits han estat Cent valors per viure (Pagès editors, 2005), L’art de saber escoltar (Pagès editors, 2006), del qual s’han venut més de 15.000 exemplars i que ha estat traduït a l’alemany, l’italià, el francès, el portuguès i el castellà, i L’artde saber estar sol (Pagès editors, 2009), traduït al castellà.
