3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrèaniversari de Paul Auster. Es ple hivern a Nova York i com cadaprincipi d'any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d'hivern. Esun fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de deixar de banda les seves hist.ries iintentar analitzar com ha estat viure en aquest cos.Com una mena defenomenologia del respirar, Paul Auster es proposa recordar lessensacions exactes que li han permès sentir-se viu. Fer un inventaride les ferides del cos, de les marques d'una vida, les plaents i lesdoloroses, els vicis i les virtuts, dels enamoraments i de les morts.Un catàleg de les cases i de les ciutats on ha viscut i dels amors idels afectes amb qui les ha compartit.?Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu etsl?única persona del món a qui cap d?aquestes coses no passaran mai, illavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom.? Diari d?hivern3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrèaniversari de Paul Auster. Es ple hivern a Nova York i com cadaprincipi d'any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d'hivern. Esun fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de deixar de banda les seves hist.ries iintentar analitzar com ha estat viure en aquest cos.Com una mena defenomenologia del respirar, Paul Auster es proposa recordar lessensacions exactes que li han permès sentir-se viu. Fer un inventaride les ferides del cos, de les marques d'una vida, les plaents i lesdoloroses, els vicis i les virtuts, dels enamoraments i de les morts.Un catàleg de les cases i de les ciutats on ha viscut i dels amors idels afectes amb qui les ha compartit.
