Diana consulta el seu rellotge. Fa una mica de fred. Les mutiladesestátues de la terrassa esdevenen una mica desemperades i innócues.S'ha anat entenebrint, i en la llunyania llampegueja. Albertina mirala mar embetunada que va prenent ara tonalitats ministres iimplacables. Pensa en París i recorda la dansa chez Maxim's" i elsesports de neu a Girschtenkirten. ComenÇa a ploure. El cambrerenretira taules, a corre-cuita, i Nunú, maliciosa i lunar, fuma unacigarreta sota el porxo patriarcal. Plou""Volia expressar els actes de les persones, que són misteriosos, i que, extrets del seu context derealitat, tenen un valor poétic, un valor de revelación" (Joan Perucho a Joan Rendé, "Joan Perucho, mag del circ de la vida", Avui(5-X-1980).
