Vet aquí la doble reedició de Diana i la mar Morta (1953) i Cendres &diamants (1989), dues joies que basculen deliberadament entre el poema en prosa, el microconte i el text memorialístic, la millor mostra del'esperit enjogassat i profund de Joan Perucho.«Envejo els lectors que s'acostaran per primera vegada a les prosescurtes de Joan Perucho, perquè es toparan amb la veu original d'unsavi illuminat i una mica bromista. Llegiran petites estampes, escenes quo¬tidianes que descriuen excursions al camp o tardes escoltantdiscos escrites amb una prosa a vegades lírica que, de sobte, es veuen interrompudes per un llamp que les trasllada a l'altra banda delmirall, allà on viuen els fantasmes i els objectes carregats d'energia fosca».Marina Espasa
