L'any 1939, Otília Castellví, una modista del barri de Gràcia deBarcelona, va haver d'emprendre, com tants altres catalans, l'exilicap a França. Abans, per., havia viscut els fets d'octubre de 1934 ihavia patit la tètrica realitat dels calabossos de la policiaestalinista a Barcelona, les txeques, on va ser empresonada perpertànyer a un partit polític trotskista (el POUM). «La mort arribàaquell dia a Barcelona. Tots la pressentíem i, desgraciadament, no ens vam equivocar»: aquí començava per a ella un llarg viatge que,passant pels camps de concentració francesos al Rosselló, l?ocupaciónazi de França, la feina a Alemanya i la fugida a Caracas, la vaconvertir en testimoni hist.ric i humà excepcional de vint anyscabdals per Catalunya, Espanya i Europa. El 1946, Otília Castellvíesdevenia mare i tancava, amb aquestes paraules, les vicissituds queli havia tocat viure: «tot el meu passat i esdevenidor van quedarabsorbits per aquella nova personalitat que es formava en mi?».L'autora, gairebé seixanta anys més tard, va relatar amb una vivor iuna autenticitat colpidores unes experiències que, amb el temps,forçosament, hauran de quedar integrades a la nostra memòria.
