A la contracoberta de la primera edició d'Históries naturals (1966),Primo Levi afirmava: «He escrit una vintena de contes i no sé sin'escriuré més. Els he escrit, en general, d'una tirada, intentantdonar forma narrativa a una intuïció concreta, intentant narrar entermes diferents (si són simbólics, ho són inconscientment) unaintuïció que avui no és gens estranya: la percepció d'un estrip en elmón en qué vivim, d'una escletxa, gran o petita, d'un «defecte deforma» que invalida un o altre aspecte de la nostra civilització o del nostre univers moral». Afortunadament va escriure molts més contes,una part important dels quals va recollir en dos altres volums,Defecte de forma (1971) i Lilit (1981), contes que ara, coincidint amb els vint anys de la seva mort, Teresa Muñoz ha traduït per primeravegada al catalá.Escrits des d'una doble perspectiva científica i humanista, tenyits de poesia i ironia, aquests contes constitueixen un pont entre elpresent i el passat, entre el somni i la realitat, entre l'absurd i la raó, un pont que se sustenta en l'extraordinária lucidesa de l'autor.
