Si ets una adolescent grassoneta, t'has de masturbar amb discreció per no despertar el teu germà petit, vius a Wolverhampton, pertanys a una família nombrosa amb una economia precària, tens un pare bevedor ambaspiracions mai satisfetes de triomfar en el món de la música i unamare depressiva, la vida pot ser una merda. Si per a més inri fas elridícul a la televisió local llegint un poema, ha arribat el moment de prendre mesures dràstiques.
Així és com la Johanna Morrigan es converteix en la Dolly Wilde i,sense ser major d'edat, comença a dedicar-se a la crítica musical enuna revista de Londres. Entre concert i concert, la protagonista inarradora d'aquesta novel.la d'iniciació relata sense pèls a lallengua el seu pas a l'edat adulta a c.pia de fumar, beure i deixar de masturbar-se amb artefactes d'all. més diversos per passar al sexeamb homes no menys diversos, entre els quals un músic de Brighton ambun membre viril inhumanament descomunal.
Caitlin Moran continua la seva indagació rupturista en lesinterioritats de la feminitat amb aquesta narració escrita ambrealisme descarnat i humor procaç i plena de referències a la culturapop dels anys noranta. La veu de Moran ja és imprescindible:contundent, díscola i sobretot molt i molt divertida.
«Em partia de riure a la biblioteca, xisclava d'entusiasme al metro.Moran és una escriptora c.mica amb un do extraordinari» (Zoe Williams, The Guardian).
«Tant de bo algú m'hagués fet llegir aquest llibre gamberro i valentquan tenia setze anys» (Dwight Garner, The New York Times)
«Adoro Caitlin Moran» (Lena Dunham).
