La continuació del ja clàssic Cómo ser mujer:áCaitlin Moranáensexplica quèásignifica arribar als quarantaásense deixar-hi la vida.Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seriafàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell divertit i lúcidmanifest de feminisme assilvestrat titulat Com es fa una dona, tornaamb una seqüela que rebat la teoria que les segones parts mai sónbones, perquè aquesta és espectacular.A mig camí entre la cr.nicapersonal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense moriren l'intent, aquest llibre, ordenat com l'agenda d'un dia qualsevol,aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents, elsexe de les parelles amb fills i l'anomenat «clauet de manteniment»,el dubte de si una feminista pot posar-se bótox, el tempteig del iogacom a eina de relaxació, el pansiment del cos en observar-se almirall, les maleïdes tasques domèstiques, les diferències entre homesi dones en els processos i temps per excitar-se sexualment, com bregar amb les crisis de les filles adolescents i amb les xacres d'uns pares ancians...En temps propensos als dogmes, la correcció política il'autocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat continua tan impertinent, enginyosa, ferotge, intel·ligent ilúcida com sempre, amb el seu feminisme groucho-marxista funcionant aple rendiment.
La continuació del ja clàssic Cómo ser mujer:áCaitlin Moranáensexplica quèásignifica arribar als quarantaásense deixar-hi la vida.Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seriafàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell divertit i lúcidmanifest de feminisme assilvestrat titulat Com es fa una dona, tornaamb una seqüela que rebat la teoria que les segones parts mai sónbones, perquè aquesta és espectacular.A mig camí entre la cr.nicapersonal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense moriren l'intent, aquest llibre, ordenat com l'agenda d'un dia qualsevol,aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents, elsexe de les parelles amb fills i l'anomenat «clauet de manteniment»,el dubte de si una feminista pot posar-se bótox, el tempteig del iogacom a eina de relaxació, el pansiment del cos en observar-se almirall, les maleïdes tasques domèstiques, les diferències entre homesi dones en els processos i temps per excitar-se sexualment, com bregar amb les crisis de les filles adolescents i amb les xacres d'uns pares ancians...En temps propensos als dogmes, la correcció política il'autocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat continua tan impertinent, enginyosa, ferotge, intel·ligent ilúcida com sempre, amb el seu feminisme groucho-marxista funcionant aple rendiment.
