La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és una formaliterària tan antiga com l'escriptura mateixa. Hi ha hagut cartes denatura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb el quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hiha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes deMontesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideol.gica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos.La diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no sóngens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública nireflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Sónespontànies com la mateixa vida, foren escrites a rajaploma i forenadreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui diaenviem correus electr.nics sense cap altra preocupació que la derespondre immediatament a all. que ens exigeixen les circumstàncies.Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè enspermeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat deJoyce.
