Cap a Sibèria voldria viatjar la narradora d?aquest llibre quan siguilliure de decidir on va. Mentrestant, és de la mà del germà gran queexplora i explica un món com una bombolla de vidre: a penes una llenca de terra limitada pel mar, un port on van i vénen vaixells, unesquantes tavernes, una rècua de parents més gèlids que l?hivern aJutlàndia, una mare que canta himnes i un pare que no diu res. Perquèaquesta bombolla és la de la infància com sap recrear-la un Petterson, lector devot de Rodoreda: intensament receptiva, plena de secrets iprofecies, de perills inventats que esdevenen reals, com aquestslleons de pedra que un dia es convertiran en soldats de carn i ossos?quan, l?abril del 1940, Dinamarca sigui ocupada per les tropesalemanyes. I és que aquí també la Hist.ria trenca la membrana de lainfància, i comença llavors el gran viatge cap a la Sibèria de l?edatadulta.
