«Vicent és un bon coneixedor del Port, i una persona que sapadonar-se'n i valorar la bellesa de les coses. De les grans, de lesque tenen nom i àmplia presència, com les roques de Benet. Però també, i molt particularment, de les més xicotetes, les que de vegades, toti tindre-les a la vora, ens podrien arribar a passar del totdesapercebudes. Què sé jo? El brunzir d'un eixam d'abelles, cap almigdia, d'un dia clar i ras del mes de març. El voleguer de les alades i els aladons, als primers raigs de sol, després d'una bonaassaonada, un matí fresc del mes d'octubre. O fernos adonar delxoquejar d'una merla per un ribàs entre les solrames d'un garrofer mig emboscades d'arítjols i d'edreres. O el xitejar d'un vol de tordsacabats d'arribar de terres llunyanes acabussats a l'ullastrar idelerosos d'omplir- se el pap amb olivons. O els mateixos brins delsafrà acabats d'esclatar, entre fenassos i esbarzers a la vora delmarge. Vicent Pellicer és -a banda de la seua dedicació al món delsllibres- mestre i escriptor. Poeta, rapsode, fotògraf, i un atentobservador de les múltiples manifestacions de la natura. I de tota lasorprenent diversitat, de les belleses, que ens ofereix el nostre món. Algunes de les coses que l'interessen no es troben a peu decarretera, ni a la vora dels camins, Vicent sap anar a cercar-les,allà on s'estan, ni que estiguin amagades, i hi dedica enormes dosisd'il·lusió i de treball. Voldria remarcar també, a més de l'esforç que hi esmerça, la seua constància a assolir els objectius que esproposa.» (Del pròleg de Manel Ollé i Albiol)
