Els docents, podem promoure que l'alumnat estigui més interessat aaprendre i no tant en la «nota»? Ens podríem imaginar tot un curssense donar cap «nota» i només al final consensuar una qualificació?Potser és un desig que molts tenim i que, si volem que esdevinguirealitat, ens demana reexaminar a fons el sentit i la pràctica del'avaluació. Aquesta revisió parteix de l'assumpció que la funció fonamental del'avaluació és regular tot el procés d'aprenentatge, és a dir, centrar la seva força en un bon feedback, que ajudi l'alumnat a prendre bones decisions per identificar què ja fa prou bé i com pot vèncer elsobstacles que van sorgint. Condicions necessàries són el canvi enl'estatus de l'error, a fi de percebre'l com a quelcom normal i elpunt de partida per aprendre, i passar el protagonisme de l'avaluacióa l'alumat, atès que és ell qui ha de corregir-se, és a dir, trobarper si mateix els millors camins per reconèixer els encerts i avançaren la superació de les dificultats.No cal dir que aquesta nova perspectiva del que tradicionalment hementès per avaluar no es pot reduir a dir als alumnes ques'autoavaluïn, ja que, perquè ho facin autònomament, és necessaricanviar molts més aspectes de la pràctica escolar. És unatransformació que requereix temps, però, a mesura que es vainterioritzant, l'avaluació passa a ser útil i gratificant per a tots, aprenents i docents.
