Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps.Són fills d’una cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedateclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. L’experiència religiosa recula al pla de l’estricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor c.smic que alena la persona i la condueix a la màxima plenituddel seu ésser, l’autor considera que és valuós que els infantsdescobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora debondat, de veritat i de bellesa. Els pares -diu- hem de potenciar enells el desig de saber, per. sobretot, d’estimar. L’infant és unforjador de preguntes inquietants. Es crític, veloç, impertinent avoltes. Els seus interrogants fan envermellir. L’infant no coneix,encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge políticament correcte.Descarat, innocent, pregunta i espera resposta. No s’acontenta ambqualsevol resposta. Vol raons, aspira a entendre el que pregunta.D’aquí el títol d’aquest llibre i la seva estructura, en forma dediàleg entre mare i fill. Les preguntes que es plantegen, algunesreals, altres elaborades, parteixen de l’experiència real de l’autor,pare de cinc fills, i se centren, sobretot, en la qüestió de Déu, lallibertat i la mort.Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) ésdoctor en filosofia (1992) i en teologia (1997) i actualment éscatedràtic de la Universitat Ramon Llull. Al llarg de la sevatraject.ria professional ha rebut diferents reconeixements, com elPremi Extraordinari de Llicenciatura i el Premi Extraordinari deDoctorat. Per la seva obra assagística, ha estat guardonat amb elPremi Josep Vallverdú i el Premi Joan Maragall entre molts d'altres.Ha publicat més de cinguanta llibres i part de la seva obra ha estattraduïda al castellà, francès, italià i alemany. Participa activamenten diferents mitjans de comunicació i escriu habitualment al diariAvui i La Vanguardia. Es patró de la Fundació Joan Maragall. Els seusdarrers títols de més èxit han estat: «L'art de saber escoltar»(2006), «El sentit de la vida» (2008) i «Planta cara a la mort»(2008).
