MESQUIDA, BIEL / MESQUIDA AMENGUAL, BIEL
Acrollam ens torna a immergir en una Mallorca rabiosament actual:Mesquida hi desplega un mostrari esplèndid de personatges de tota edat i condició: la dona immigrant que treballa en un hotel, l'esposaabandonada que es consola davant del mirall, l'adolescent que tallaamb el n.vio per email, el traficant immobiliari que amb poc temps vol fer-se ric a la mallorquina, el fiscal que en lloc de lluitar com unsenglar contra la corrupció, dina i sopa amb els corruptes... Mesquida descriu la devastació del territori mallorquí en la seva dimensió més tràgica, com si fos l'extinció d'un paisatge interior: l'especulacióurbanística mata també les persones, en corromp la fibra i degrada laseva mem.ria, la seva veritat.Assistim aquí a un doble movimentaccelerat que ens introdueix en la vida íntima d'un personatge perobrir-nos el món en la seva més gran amplitud. L'escriptor tan aviats'hi mostra elegíac com satíric, per. el traç de la frase és sempreprecís, escrit amb un pols nítid i alhora emocionat: en el seu ritmevertiginós, la prosa de Mesquida gairebé ens obliga a contenir larespiració mentre llegim."Voy leyendo y en ocasiones la isla deAcrollam se me presenta emparentada con el gran patio de vecinos queera el mundo de Baroja" Enrique Vila-MatasAcrollam ens torna aimmergir en una Mallorca rabiosament actual: Mesquida hi desplega unmostrari esplèndid de personatges de tota edat i condició: la donaimmigrant que treballa en un hotel, l'esposa abandonada que es consola davant del mirall, l'adolescent que talla amb el n.vio per email, eltraficant immobiliari que amb poc temps vol fer-se ric a lamallorquina, el fiscal que en lloc de lluitar com un senglar contra la corrupció, dina i sopa amb els corruptes... Mesquida descriu ladevastació del territori mallorquí en la seva dimensió més tràgica,com si fos l'extinció d'un paisatge interior: l'especulacióurbanística mata també les persones, en corromp la fibra i degrada laseva mem.ria, la seva veritat.Assistim aquí a un doble movimentaccelerat que ens introdueix en la vida íntima d'un personatge perobrir-nos el món en la seva més gran amplitud. L'escriptor tan aviats'hi mostra elegíac com satíric, per. el traç de la frase és sempreprecís, escrit amb un pols nítid i alhora emocionat: en el seu ritmevertiginós, la prosa de Mesquida gairebé ens obliga a contenir larespiració mentre llegim.
