MESQUIDA, BIEL / MESQUIDA AMENGUAL, BIEL
Escriure és construir amb la precarietat de la llengua inacabable unreservori fràgil per estotjar-hi la inquietud de pensar, les absències de la raó, la natura imprevisible de les coses, les agitacionssexuals, les cicatrius i les sutzures, la bellesa de les coses, eldesfici de ser, les batalles de l’amor, les ràbies i els plaers, ladolcesa dura de viure, la palpitació dolorosa del temps i la llavor,els no-resos.Llefre de tu és un estoig que Biel Mesquida ha fabricat moltlentament. Conté, abans de res, un personatge que s’autoanomena elRecordador i que fa ofici de taxidermista. La vida interior s’himostra amb una varietat i una vivor que fan empal·idir els accidentsde fora. Lector que t’hi capbusses: aquesta cr.nica del sentir fa detu un explorador. I pensa que avances de bracet d’un llefre, que voldir llaminer i golut, per. també llefiscós, brut de cosa greixosa. "Literatura que té la consistència de la seda d'aranya. La fragilitat i l'elasticitat conformen la seva força: és com una xarxa, és unparany, extremadament sensible i capaç de detectar en la seva vibració les minúcies del present. Amb els filats que secreta la ficció ensenllepoleix, i ens caça com a mosques per tal de mostrar-nos en laquietud nerviosa d'avui que volem passar per alt. I ja ho deiaMichaux: l'enseignement de l'araignée n'est pas pour la mouche. Per.Biel Mesquida la sap llarga: s'agafen més mosques amb la mel."Sebastià Perelló
