«A la carretera» va ser la bíblia i el manifest de la generacióbeat,una novel·la de culte i un clàssic de la literatura nord-americana
del segle XX que va contribuir a la mitificació de la famosa Ruta66.Amb una nova traducció a càrrec de Ferran Ràfols, avui diaes continuen reeditant milers d'exemplars d'aquest títolque la revista Time considera una de les cent millors novel·lesen anglès de l'últim segle. A mig camí entre l'autobiografiai el mon.leg interior, narra els embogits viatges de Sal Paradise
?que representa el mateix Kerouac? i de Dean Moriarty ?alter ego
del seu amic Neal Cassady? a bord de Cadillacs prestats i Dodges
atrotinats. I se sumaran també a aquesta hist.ria el poeta Allen
Ginsberg (Carlo Marx a la novel·la) o el novel·lista William S.Burroughs (Old Bull Lee). En el seu itinerari recorren Amèricadel Nord, des de Nova York a Nova Orleans, passant per la Ciutat
de Mèxic, San Francisco i Chicago, i van experimentant totamena d'aventures entre llargues sessions de jazz, alcohol,drogues i orgies. El resultat és un retrat d'una mena de vidabohèmia en el marc de l'Amèrica profunda, més autènticai aliena als convencionalismes de l'establishment.
«A la carretera» va ser la bíblia i el manifest de la generacióbeat,una novel·la de culte i un clàssic de la literatura nord-americana
del segle XX que va contribuir a la mitificació de la famosa Ruta66.Amb una nova traducció a càrrec de Ferran Ràfols, avui diaes continuen reeditant milers d'exemplars d'aquest títolque la revista Time considera una de les cent millors novel·lesen anglès de l'últim segle. A mig camí entre l'autobiografiai el mon.leg interior, narra els embogits viatges de Sal Paradise
?que representa el mateix Kerouac? i de Dean Moriarty ?alter ego
del seu amic Neal Cassady? a bord de Cadillacs prestats i Dodges
atrotinats. I se sumaran també a aquesta hist.ria el poeta Allen
Ginsberg (Carlo Marx a la novel·la) o el novel·lista William S.Burroughs (Old Bull Lee). En el seu itinerari recorren Amèricadel Nord, des de Nova York a Nova Orleans, passant per la Ciutat
de Mèxic, San Francisco i Chicago, i van experimentant totamena d'aventures entre llargues sessions de jazz, alcohol,drogues i orgies. El resultat és un retrat d'una mena de vidabohèmia en el marc de l'Amèrica profunda, més autènticai aliena als convencionalismes de l'establishment.
