Concretament, la que es formula als anys vint, al text pròpiamenttitulat Per a la crítica de la violència, i la que apareix a lesdarreries de la seva filosofia, quan esdevé expressió radical de lano-experiència en la modernitat. Perquè, en les formes de la violència que s'afiguren en aquestes dues reflexions, es mostren els actualscarrerons sense sortida, els límits de la relació de la democràcia amb la seva pròpia ferocitat, allà, precisament, on la democracia es creu menys violenta: en el dret, en el compromís i en la racionalitzaciósistèmica. Per portar a terme aquesta actualització, el mètode quesegueix Lluís Montull és la confrontació de la filosofia de laviolència benjaminiana amb la de pensadors com Carl Schmitt o JürgenHabermas, amb obres literàries, com El mercader de Venècia, opel·lícules, com L'home que va disparar a Liberty Valance, i, també,amb fenòmens recents com la crisi econòmica o el terrorisme gihadista. Per tal que, amb aquest diàleg crític, s'il·luminin els casos extrems d'aquesta relació democràcia-violència, però, igualment, per esbossar una possibilitat no violenta de resolució de conflictes, tot i queestrictament excepcional, la que neix d'un altre concepte límit:l'amistat, el qual Benjamin només insinua, però que va ser fonamentaltant per a la seva vida com per a la seva obra.
