Traduït a més d?una dotzena de llengües, la crítica europea harelacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primerllibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimementcom una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panoramaliterari local i a la configuració d?una llengua literària moderna igenuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury iL?illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l?exigència i elrigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular,com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). Avui Monzóha revisat tots els seus contes publicats fins ara, aplicant-hiaquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes n?és elresultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.
