La Trinitat no és cap monopoli cristià. A més, no afecta Déuexclusivament, sinó la realitat mateixa, que és trinitària: laintuïció cosmoteàndrica considera que la realitat consta d'unadimensió divina, una altra d'humana i una altra de c.smica. LaRealitat, en la seva totalitat, és la Trinitat completa.Aquest volum aplega dos dels llibres més celebrats de Raimon Panikkar: La Trinitat i La realitat cosmoteàndrica. Amb La Trinitat, l'autorsupera el monoteisme sense caure en un ateisme nihilista, com superael monisme sense caure en el dualisme. A La realitat cosmoteàndrica es posen en relleu les tres grans dimensions de la realitat: la divina,la humana i la c.smica. Tres textos completen el volum: unaextraordinària aportació sobre «La divinitat» publicada originàriament a The Encyclopedia of Religion d'Eliade, una saborosa meditació sobre els rostres de Déu i una aguda reflexió sobre l'home entès com amisteri trinitari.Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 - Tavertet, 2010) és el pensadorcatalà contemporani més reconegut internacionalment. Doctor enfilosofia, en ciències i en teologia, el seu pensament al voltant deldiàleg interreligiós i intercultural, desplegat en més de cinquantallibres i en més de mil cinc-cents articles, ha merescut la celebració de congressos monogràfics i ha estat estudiat per una quarantena detesis doctorals. Professor en diverses universitats d’Europa, l’Indiai els Estats Units, el 1946 és ordenat sacerdot cat.lic. Trepitjal’India per primer cop el 1954: «Me’n vaig anar cristià, em vaigdescobrir hindú i torno buddhista, sense haver deixat de ser cristià.» Entre 1964 i 1971 reparteix el seu temps entre Varanasi, Roma i laUniversitat de Harvard. Des de 1971 és catedràtic ùactualment emèritùdel Departament d’Estudis Religiosos de la Universitat de Calif.rnia.Des de 1987 viu a Tavertet, on ha impulsat la Fundació Vivarium Raimon Panikkar. Entre els nombrosos reconeixements que ha rebut destaquenel Premi Memorial Joan XXIII per la Pau, la Creu de Sant Jordi, eldoctorat honoris causa per les universitats de les Illes Balears,Tübingen, Urbino i Girona, el títol de Cavaller de les Arts i lesLletres concedit pel Govern francès, i la Medalla de la Presidència de la República Italiana.
