PEREZ MONTANER, JAUME / ANDRES ESTELLES, VICENT
En plena dictadura franquista Vicent Andrés Estellés va denunciarla marginació política, social i econ.mica de les terresvalencianes.
La poesia d?Estellés és diàfana itransparent, un món viu de sensacions directes i sovintimpensables.
Apropar-se a la poesia de Vicent AndrésEstellés, per redescobrir un poeta silenciat
Es evident que Estellés va trobar un pare literari en l?obra d?Ausiàs March. Opotser fóra més adient afirmar que Ausiàs March va elegir la sevacontinuïtat en molts aspectes de l?obra d?Estellés: les imatges icomparacions de to familiar i domèstic, derivades del treballquotidià, l?agosarament en la dicció col·loquial i popular, eltrencament amb les poètiques anteriors o contemporànies, l?entestament en els temes amorosos o sexuals i el dramatisme fosc i torturatdavant la realitat insuperable de la contingència humana. Podríem dirque Ausiàs March és el seu gran ídol i que algunes vegades s?atreveixa comparar-se amb ell.
Vicent Andrés Estellés(Burjassot, 1924 - València, 1993)
Es un dels poetes mésimportants de la literatura catalana. Algunes de les seves obres mésdestacades són La nit (1956), Llibre de meravelles(1971), La clau que obri tots els panys (1971), L?HotelParís (1973), Horacianes (1974), Hamburg (1974) oMural del País Valencià (1996).
ELcurador
Jaume Pérez Montaner és escriptor i professor deliteratura catalana contemporània a la Universitat de València. Entreles seves obres destaquen Màscares (1992), Fronteres(1994), L?oblit (1996) i diversos estudis sobre V. A. Estellés, Joan Fuster o Joan Brossa entre altres.
