El cor d´en Roy semblava que omplís la clariana amb els seus batecs,com l´eco d´un radar que rebotés en un objecte distant per tornardesprés als orígens. Es va aturar al llindar del seu compartiment,escoltant la fúria que li martellejava les artèries. -Vés-te´n, sivols! No deies que te n´anaves? L´agut sarcasme de la veu que vasentir darrere seu, la veu de la Gwenny, el va impulsar cap a laclariana. Va sortir donant un cop de porta sense mirar enrere, fent un grunyit sord que li naixia del fons de la gola. Es va fregar les mans fins que li van fer mal, per tal de recuperar el domini sobre simateix. Així era la vida en comú amb la Gwenny: baralles quecomençaven amb nimietats, atacs de còlera demencials...
