Entre la Revolució d´Octubre de 1917 i el final de la Guerra Civilespanyola, en un període d´una vintena d´anys, van ser diversos elsviatgers catalans -sindicalistes, periodistes, economistes, homespolítics- que van tenir interès a conèixer, de primera mà, el nousistema polític i social que s´havia instaurat a l´antiga Rússia, araconvertida en la naixent Unió Soviètica. Encara que els motius i elsmoments del viatge van ser diversos, tots ells compartien la mateixavoluntat de comprendre i descriure una realitat nova. La forja d´unnou món, la possibilitat d´arribar-hi per les transformacionseconòmiques i per la imposició de l´ordenament socialitzant, van serles qüestions que van recollir en les seves notes de viatge. Lapossibilitat de copsar la realitat de la nova societat es veiaentorpida pel control oficial sobre els viatgers, la mediatització dela propaganda oficial i les dificultats o impossibilitat decomunicació directa amb la població. El caràcter extraordinari delviatge, l´interès que tenia per a amplis sectors de la inquietasocietat catalana, àvida de saber sobre la realitat soviètica, va ferque molts dels visitants es convertissin en cronistes i analistes.
Amb textos d´Ángel Pestaña, Josep Pla, Eugeni Xammar, JosepCarner-Ribalta, Ferran Valls i Taberner, Andreu Nin, Josep-AntonVandellós, Carles Pi i Sunyer, Hélios Gómez, Rodolf Llorens i Jordana, Antoni Rovira i Virgili i Rafael Vidiella, entre altres.
