Àmpliament autobiogràfica, Vi de solitud (1935) descriu el destí d'una família russa refugiada a París. El
desarrelament, la solitud, per. també la voluntat ferotged'alliberar-se de totes les cotilles estan al centre d'aquest
cercle familiar tancat i opressiu. Irène Némirovsky, que tenia amb laseva mare unes relacions molt conflictives, fa un
retrat sense concessions d'una noia que intenta fugir del domini de la seva mare, una gran burgesa casada amb un «jueu
obscur», per la qual només sent odi. Aquesta novel·la subversiva, alvoltant d'un alliberament dolorós, ens recorda tot
el talent d'una de les escriptores més grans del segle passat.
