De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien aviure del turisme. Peró no tots, ni de bon tros. Un bon grapats'estimava més embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela.Va ser l'última generació que ho va fer. Aquests homes de mar vanpatir la história al llarg de tres guerres, la d'Espanya, la Mundial i la d'Algéria. Després, les aigües pudents, mortes, de la creixenturbanització litoral van fer fugir el peix i ells l'havien d'anar apescar com més va més lluny.Veus, la mar reconstrueix amb un léxic riquíssim i ple de subtilesesl'aventura d'aquella generació de mariners que avui, retirats de lamar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeigmarítim. Entre el passat llunyá i el present, els seus records encarapoblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Només caliaescoltar-los. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura.
