Veus al rasés la història d'un home que cada setmana apareix davantd'una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no tornar-hi mai més, iara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i s'expressaamb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú.
I és la història d'una dona que escriu tot allò que no diu l'home mut, el qui s'atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ellaabans de perdre la paraula i el seny. Ella s'obstina a recompondre'nla vida a través dels retalls que en coneix: la infància explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta gràcia i s'hanulcerat, l'oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents peròtambé dels absents...
"Veus al ras"és el tapís dels amants, una novel·la que atrapa com unnus de paraules que s'estreny cada vegada més. Un text excepcional,beckettià, podríem dir sense abús, si no fos que és una obra deSebastià Perelló.
