«Amb l'àvia m'agradava jugar al tres en ratlla i a fer ventalls depaper els dies de pluja. Sèiem vora la finestra, i mentre jo dibuixava les ratlles amb traç tremolós sobre un full blanc, corpresa perl'emoció, i amb la infantil certesa que aquesta vegada sí que liguanyaria la partida, ella portava tres cigrons per a mi i tres fesols per a ella. Els fesols guanyaven sempre, excepte el dia que,convençuda que la sort li la portaven les singulars fitxes, li vaigdemanar que me les canviara. Aquell dia, llavors, guanyaren elscigrons. L'àvia guanyava sempre. L'àvia ara és morta i jo acabe dedescobrir que ella era un regal de la vida. Em dic Clara, tinc 18anys, m'agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosiri tocar el piano i sóc anorèxica. Aquesta és la meua història».Finalista del 38è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil
