Un geni explicat per un altre geniArtaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista,actor, director... era un geni que vivia l?art com a totalitat. VanGogh, suïcidat per la societat és un d?aquests textosinclassificables, un «assaig-poètic», que no respon a cànons i quemalgrat tot té una força creativa que obliga el lector a seguir,gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és Artaud.L?autor s?emmiralla en Van Gogh i es rebel·la contra la societat que«va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades alsanatori, la relació amb el seu germà, són analitzades des del?esperit lliure, crític, rebel i anàrquic d?un Artaud en estat degràcia que, defensant Van Gogh de la seva bogeria, es defensa ellmateix.Perquè, com diu, «en tot dement hi ha un geni incomprès.» O comexplica Antoni Marí al text introductori, «la censura que s'ha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada,segueix exercint el poder de la imaginació o de la llibertatd'expressar-se».Un llibre escrit des de la frontera entre la follia i l'enteniment,clau per entendre el procés de la creació artística.Antonin Artaud(Marsella 1896 - Ivry-sur-Seine, 1948) Poeta, assagista, actor idirector de teatre, creador del teatre de la crueltat. El 1920 entraen contacte amb el surrealistes a través de Max Jacob. Buscacontinuament experiències noves al món del teatre, optant per unadramatúrgia bàsica i instintiva. Va passar per diverses clíniquesmentals i morí el 1948, sol i sense companyia. Van Gogh, suïcidat perla societat va publicar-se l'any 1947 i va rebre el Premi Sainte-Beuve d'assaig l'any següent.
