ÚRSULA

Mai tant com ara un text m´havia pres l´ànima perfer-me escriure sense aturador.Va ser, des del primer dia, una boge- ria. Una veta al migdel silenci mineral, una acràcia, un no saber ben bé què. Un llibre de poemes escrits en prosa o com fos. Un moviment guiat per la bellesa-com a fi, sense fi, com a traç, només, potser.
L´escriptura som nosaltres, però és ella qui mana. L´eloqüència delverb que abat el mutisme. Deixar que la paraula parli en el seu nodir. ÚRSULA és juganera i desafia els seus propis mites. S´hi rabeja.De la mística del perdre´s a la mística del trobar-se passant per lacrema d´esperits i cossos en nom de la desme- sura. I entre l´estatpur i l´esclat pur hi ha poques diferències. Depenen de l´amor. De latotalització salvatge de l´amor. Com ha de ser si és dels que fancaure.
ÚRSULA és un desafiament d´alteritats en què el tu, el jo i elnosaltres són múltiples i canviants sense previ avís. És un deixar-sedur. És una torrentada ferotge i delicada. És un imperatiuexistencial. Una porta nova, o una finestra. El caminar-se i el camí.