UNA VIDA ARTICULADA

Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants momentsde la meva vida ja són a la impremta.«La vida fuig i no s’atura una hora», va dir Petrarca. Té raó, per.només és una raó cronol.gica. M’agradaria discutir-ho mentreplovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.Perquè la vida sí que s’atura, admirat Petrarca. El que no s’atura ésel temps. La vida s’atura cada vegada que tenim la sort de sabermirar-la.Carrego lentament la pipa. L’encenc. S’enfila el primer fum. Miro elcel gris de gener.Gener és una paraula que prové del llatí janua, quesignifica «porta». Obro ara la porta d’aquesta hora nova. La vidasempre escriu. Es el temps el que esborra.JOSEP M. ESPINÀSLa gran audàcia de Josep M. Espinàs, all. que el converteix en unescriptor singular, és la constant referència a la naturalesatransparent de cada cosa. No es refugia en all. que és concret per nohaver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cadacas concret el món es fa visible.Aquesta selecció de 36 anys d’articles m’ha fet descubrir un Espinàsnou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d’un glop hatingut en mi un efecte molt intens».JORDI GRAUPERAautor del pròleg