Jaime Vándor va néixer a Viena el 26 de febrer del 1933, un dia abansde l’incendi del Reichstag alemany. Com a conseqüència de l’annexiód’Àustria pel Tercer Reich, tota la família va haver de fugir aHongria i, el 1940, veient que la situació cada vegada es complicavamés, el seu pare va emigrar a Espanya amb l’esperança de poderreunir-se allà més endavant amb la seva dona i els seus dos fills. Eltancament de fronteres, per., ho va impedir i ells tres van haver dequedar-se a Hongria, confinats a l’anomenat «gueto internacional» deBudapest. L’any 1944 els alemanys van ocupar Hongria i milers depersones van ser deportades i van morir, entre els quals molts delsamics i familiar dels Vándor. Jaime, la seva mare i el seu germà vanesquivar aquest destí gràcies a l’actuació d’Angel Sanz Briz i deGiorgio Perlasca, que van salvar de la deportació més de 5.200 jueusrefugiats a l’Ambaixada d’Espanya. Després de moltes vicissituds, el1947, ja en plena postguerra espanyola, tots tres van aconseguirarribar finalment a Barcelona.
En l’entrevista intensa i reveladora que Jaume Castro li dedica enaquest llibre, el lector d’avui se sentirà inevitablement interpel·lat per la traject.ria vital de Jaume Vándor. Les seves reflexionsserenes, matisades i il·luminadores sobre la mem.ria, la moral i l’art després de l’experiència de l’holocaust ajuden a enfocar la qüestiódel bé i el mal des d’un punt de vista nou.
