La novel·la relata dos anys especialment traumàtics de la vida del'autor, en què els secrets familiars el van atrapar profundament, imostra com l'escriptura d'aquest llibre va significar un alliberamentper l'autor. El 2003, Carrère va filmar un documental en una petitaciutat de Sibèria sobre un presoner rus trobat cinquanta anys desprésdel final de la Segona Guerra mundial en un hospital, completament sol i oblidat. Aquell viatge li va fer seguir la petja de les sevesarrels russes i el va encarar amb la història del seu avi, desaparegut durant la Segona Guerra mundial i sospitós d'haver col·laborat ambl'ocupació nazi. Una novel·la russa és la història d'un home absent de la seva pròpia vida, també de la dona que estimava, i atrapat per una absència indefugible en tota la seva existència, la de l'avi, unpersonatge amarg, obsessionat pels seus fracassos i per la incapacitat de complir un destí a l'alçada de les seves expectatives.A travésd'aquesta experiència, transformada en llibre, i de la confrontació de l'autor amb la seva propensió a l'obsessió opressiva iautodestructiva heretada del seu avi, Emmanuel Carrère decideixconjurar-se contra la fatalitat familiar. Una vegada redimit d'aquestpassat secret, font de vergonya i d'infelicitat de diversesgeneracions, comprèn els seus fracassos i s'allibera finalment de laseva obsessió per l'horror.
