Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació delconegut t.pic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotipsque massa sovint imposen una visió reduccionista del món de lesllengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que ha fet creure a molta gent que la pr.pia llengua és la més fàcil de totes)com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que "hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat" o que "unestat plurilingüe és molt car de mantenir"). Tuson és un comunicadorexcepcional i la matèria que toca, amb un tacte molt particular isempre suggeridor, és precisament la comunicació, tant oral comescrita. Lluny de l'enfarfegament terminol.gic, de l'hermetisme propidels especialistes, Tuson sap presentar qualsevol noció per més subtil que sigui o transmetre idees complexes i articular-les d'una manerarigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació delconegut t.pic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotips.Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació delconegut t.pic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotipsque massa sovint imposen una visió reduccionista del món de lesllengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que ha fet creure a molta gent que la pr.pia llengua és la més fàcil de totes)com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que "hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat" o que "unestat plurilingüe és molt car de mantenir"). Tuson és un comunicadorexcepcional i la matèria que toca, amb un tacte molt particular isempre suggeridor, és precisament la comunicació, tant oral comescrita. Lluny de l'enfarfegament terminol.gic, de l'hermetisme propidels especialistes, Tuson sap presentar qualsevol noció per més subtil que sigui o transmetre idees complexes i articular-les d'una manerarigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.
