El príncep Adalbert era bon jan i ben plantat, per. també força tímidi acoquinat. Quan es va fer gran i va haver de buscar promesa,llavors... es moria de vergonya, i enlloc de dir paraules boniques ales pretendentes, es quedava mut com un totxo. A més de tenir tan poca esma, la bruixa Malespuces el va encantar en forma de granota, de laqual solament es podria alliberar rebent el petó d &apos, unaprincesa. Fixeu-vos quin embolic!
