Una història inspirada en fets reals, explicada en poesia, perquènomés amb la poesia puc arribar a ell, el meu estimat amic mort poques hores després del trasplantament doble de pàncrees i ronyó que li van fer a Barcelona, l'any 1984.
Ell, en Jordi, sabia que moriria, ho sabia del cert, i abocat a laseva última esperança va dir que sí al trasplantament. En els seusúltims mesos de vida, diabètic, cec, amb diàlisi i un llarg etcèterade pati ments, desitjava més que mai gaudir de la vida.
Aquest poemari neix de l'experiència viscuda i de la reflexió sobre la recerca del plaer quan tenim la mort a tocar dels dits. Sentir plaer, fugir del dolor i del dubte, ni que sigui un segon.
