Continuant amb la seva particular aproximació a la dona en el seglexx, aquest cop Monika Zgustova centra la seva atenció en Véra Nabokov, la dona que va acompañar l'escriptor Vladimir Nabokov durant tota laseva vida. La Véra és un exemple diàfan de la dona que, conscient quecomparteix la seva existència amb un home extraordinari, decideixconvertir l'èxit de la seva parella en la seva raó de ser. La Véra ésla primera lectora dels textos del seu marit, la que els passa en neti els prepara per la seva edició. Organitza la vida dels Nabokov al'exili, primer a Berlín, després a París i finalment a Estats Units,on convenç el seu marit que passi a escriure en anglès i se centri enles novel·les, fins al seu retorn a Europa, quan s'estableixen aSuïssa. Porta les finances de la familia i negocia els contractes dels llibres, les adaptacions cinematogràfiques, els contractes a lespublicacions periòdiques. Però també pretén controlar les amistatsd'en Vladimir, sobretot les femenines, fins al punt d'assistir a lesclasses del seu marit a la universitat com una alumna més. La pregunta sorgeix ineludible: la Véra era una dona independent, com ella esconsiderava a si mateixa, o la seva vida depenia en tot i per tot dela del seu marit? La novel·la s'endinsa, així mateix, en les relacions de Nabokov amb altres dones, tot i el control ferri de la Véra, i elque van representar per a Nabokov i la seva obra.
