El crític Geno Pampaloni va escriure que Estate al lago mereix el nomde clàssic perquè?explica?té la qualitat de «vèncer el tempstravessant-lo». Narra «les últimes vacances de la infantesa» deGiacomo, fill petit d?una família de la gran burgesia milanesa deprofessionals liberals entre les dues guerres. Es un noi fantàstic,mediocre a l?escola, amb tendència a la tristesa contemplativa, quereacciona als cops del món bé amb indolència, bé amb excitació. Es, en poques paraules, un inacabat. El classicisme del relat de Vigevanirau en el gust lleu i en la claredat, en la narració de l?experiènciad?un noi que?també segons Pampaloni?entra en la vida per la porta «node la conquesta, sinó de la poesia».
