Estiu 1935, la calma seria absoluta a l?illa de la calma si no fos per Sílvia Ocampo, la poetessa criolla. Com un ocell de pas que destarota un medi, la seva presència a Mallorca fa reaccionar els dosingredients bàsics de la bona societat, l?esnobisme i la decència.Adulada aquí per la fama d?artista, bescantada allà per la polseguerad?escàndols, ella tampoc no s?està d?observar i jutjar els seusamfitrions, com feia cent anys enrere George Sand, la seva precursora. Així s?imposa un duel a dues veus, el de la dona que ha viscut contra la que s?ha castigat a no viure ?Sílvia Ocampo contra la baronessaFelipa, dues grans creacions femenines.
