Les vides d´en Matteo, en Gianni, la Giulia, l´Anna, en Fabio,l´Andrea i la Renata estan marcades des de la infantesa amb nafresd?aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciència,i que resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacionsde l´adolescència. Podríem pensar que amb la maduresa, quan lesparelles s´estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en lacomoditat burgesa, arribaria una certa tranquil?litat i pacificació.Per. res d´aix., ben bé al contrari: l´edat adulta és el momentperfecte perquè tot emergeixi de nou i els elements psíquics escombinin en una estranya barreja que els farà explotar, com si unalquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort.Amb una llengua eixuta, esmolada, sense concessions a l´expressivitatdel sicilià ni a cap altra de les formes de pietas que sovint trobem a la prosa de Camilleri -la ironia, la tendresa o la comprensió per les febleses humanes- Un dissabte amb els amics ens presenta un dramacontemporani implacable, en el qual cada personatge és lliurat a laseva condemna i a la deriva inexorable de les seves accions.
