El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. Latardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer ladetenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mortd'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. Através de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat del'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pr.pia visió de lavellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat quesovint acompanya els crims més abjectes. Toni Soler té el gran do del'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrarl'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta hist.ria,també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on mésfàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, ToniSoler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de lacrònica negra.
