Lluís Alpera i Leiva (València, 1938), filòleg i crític literari,fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitatd?Alacant i destacat animador cultural, és un referent de laliteratura catalana del darrer mig segle. Ha desenvolupat unaprolífica activitat com a crític literari, col·laborador en revistes,diaris i editor, i ha participat alhora en tasques directivesd?organismes professionals. Les primeres produccions poètiquesd?aquest autor compten amb influències de Rilke, Maragall, Riba,Espriu i Lorca, mentre March, El Tirant, Kavafis, Virgili, Quasimodo,Llompart i Estellés contribueixen, posteriorment, en la creació denoves perspectives literàries. La seua obra presenta una forta tensióexistencial i una percepció conflictiva del món, ara editada en un nou volum que arreplega més de 50 anys de poesia.
La lírica alperiana, emmarcada inicialment dins el realisme social amb obres com El magre menjar (1963) i Dades de la història civil d?unvalencià (1967), es decanta cap a un sensualisme esclatant a partir de Surant enmig del naufragi final? (1985), d?influència barroca,Tempesta d?argent (1986) i Els dons del pleniluni (1990), amb unapoesia més depurada, de tons clàssics, primer, Amb cendres i diamants(1995) i Els bells papirs d?Alexandria (1997) i de ressortsneopopularistes després, Amor de mar endins (1996). Així mateix, hapublicat Cavalls a l?alba (Obra poètica) (1998), El nou rapte d?Europa (2008) i Les síl·labes secretes (2017), a més d?una antologíabilingüe Los mapas de Odiseo (2010). La seua trajectòria ha estatreconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el Salvat-Papasseit (1963), l?Ausiàs March de Gandia (1994), el Premi de la Crítica del País Valencià (1987) i el Premi de la Crítica delsEscriptors Valencians de poesia (1996). Ha participat en el programal?Escriptor del Mes (març 1996) de la Institució de les LletresCatalanes. És Soci d?Honor de l?Associació d?Escriptors en LlenguaCatalana.
