Francesc Mateu Nicolau (Palma, 1847-1913), fou el baix cantant mésimportant de la segona meitat del segle xix. Cantá amb el nom artístic de Uetam, anagrama del seu llinatge patern. El seu descobridor fou el mestre Joan Goula i Soley, aleshores director del Teatre Principal de Palma, de la má del qual va debutar en aquest teatre el 27 denovembre de 1869. Uetam va desenvolupar una extraordinária carreramusical als principals coliseus d'ópera d'Europa, com el TeatreImperial de Sant Petersburg, on cantá sis temporades com a primo basso absoluto. Va obtenir éxits clamorosos al Teatro Real de Madrid itambé a Barcelona, al Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu. AItália es doná a conéixer al Teatro Pagliano de Floréncia i al TeatroArgentina de Roma. Uetam va esdevenir un baix de luxe per a qualsevolrepartiment i compartí escenari amb les millors veus de la seva época, com la diva Adelina Patti o el tenor Julián Gayarre. El seu Art canor li va reportar diversos reconeixements oficials, com la condecoracióde la Reial ordre d'Isabel la Católica, la Creu al Mérit Naval, la deCavaller de la Reial ordre de Carles III i, póstumament, el títol deFill Il·lustre de Palma.L'autor, a partir de l'extensa correspondéncia del cantant el corpusepistolar el conformen 6.470 cartes, ens ofereix un retrat del cantant que va més enllá de l'estricta vessant operística. A banda de lescartes, la biografia consta també d'una selecció de crítiques extretes de les principals publicacions periódiques de l'época i d'un bonnombre de il·lustracions inédites. Pere Martorell, amb aquesta obra,pretén reivindicar i difondre la figura d'un mallorquí universal.
